L’Alpi

D’entre les històries i llegendes que expliquen els veïns d’Alp, sens dute, la més popular és a la memòria de tots els veïns. A més, el cap dissecat de l’animal es troba presidint la sala de recepció de l’Ajuntament.

La història de l’Alpi comença el 21 de novembre de 1957, quan per ordre del director general de Caça i Pesca, Jaume de Foxà, i amb la finalitat de repoblar de caça major aquesta zona, es van alliberar un ramat de cèrvols, entre tels quals es trobava l’Alpi. L’animal més agosarat o potser més afamat que els altres, va cercar refugi i aliment a les tarteres. Sense saber com, l’Alpi es va trobar al mig del poble.

Rondant per ací i per allà, anà a raure a casa del batlle Martí Tajà, el qual es va trobar amb l’animal i el va alimentar i amanyagar.

Des d’aquell moment, l’Alpi es va convertir en un veí més del poble. Tant bon punt se’l podia veure a l’estació del tren acomiadant els visitants com a l’escola cruspint-se trossos de pa i caramels que li donaven la mainada.

Un dels llocs preferits de l’Alpi era el Casina. on l’animal s’entretenia visitant les taules i menjant el que veïns li donaven. En una d’aquestes taules solia ser-hi en Josep Bassols, secretari de l’ajuntament d’Alp, que s’havia fet molt amic del cèrvol i que vetllava perquè ningú li fes mal. Feien riure, les seves xerrades en què li donava consells. L’animal, atent, se l’escoltava  Però un trist dia en Bassols es va morir. L’Alpi com un veí més del poble s’afegí a la comitiva fúnebre del fèretre i l’acompanyà fins al cementiri. Allà restà quiet davant el nínxol contemplant com l’inhumaven. Era com si intuís la pèrdua d’un gran amic.

L’Alpi malgrat el seu dòcil i original comportament, no deixa de ser un cèrvol ja adult, i ben aviat l’època de zel el va dur a cercar parella a les muntanyes i a recuperar la seva veritable condició d’animal salvatge. En aquesta situació d’excitació sexual, el caràcter de l’Alpi canviava i més d’un desconeixedor de la realitat fisiològica de la bèstia va tenir una desagradable sorpresa. Quan passava l’època de zel, l’Alpi tornava a ser el d’abans i baixava al poble per reunir-se amb el seus amics. Però aleshres l’Alpi ja era tot un senyor cèrvol que feina un metre setanta centímetres d’alçària i un pes que rondaria els 150 quilos.

Un dia, un metge d’Olot, ignorant la veda decretada, en trobar-lo al bosc li disparà un tret i el va matar. Des de Madrid, de la Casa Civil del cap d’Estat es va reclamar el cèrvol com a trofeu, però l’ajuntament d’Alp mai no va renunciar el seu dret que l’Alpi resté per sermpre més al poble on s’havia guanyat l’afecte i la benevolència dels ciutadans.

Ara l’Alpi des del seu lloc privilegiat a l’Ajuntament, contempla els progressos dels seus amics i els dóna la benvinguda cada vegada que traspassen la porta d’entrada de la Casa de la Vila d’Alp.