Història

Sant Pere

El municipi d’Alp està situat a 1.159 m d’alçada als peus de la muntanya de la Tosa. El seu terme s’estén en direcció sud-est seguint el curs de la Ribera d’Alp i la vall de la Molina, antigament coneguda com a vall d’Alp. La riquesa natural del paratge i el seu emplaçament estratègic en un dels punts d’entrada a la Cerdanya, fan del terme d’Alp un espai habitat per l’home des de la prehistòria.

El dolmen del Paborde és un dels primers vestigis de presència humana. És un sepulcre megalític de cambra pirinenca construït entre el 2000 i el 1800 a. C., està situat prop del barri de l’Estació de la Molina.

La parròquia d’Alp es documenta per primera vegada l’any 863 com una església dedicada a Santa Maria. Posteriorment apareixerà sempre sota l’advocació de Sant Pere. Tenim notícia que a principis del segle XII Sant Pere d’Alp acollia a una petita comunitat de clergues. Les dotacions que hi van fer els nobles de l’època la convertiren en una de les esglésies més riques de la contrada. Pel que fa a l’edifici, es tracta d’una església alt medieval (s. XI) amb una estructura de planta basilical de tres naus, característica que la fa única a Cerdanya. A causa de les múltiples guerres que la població ha patit al llarg dels segles Sant Pere d’Alp es troba avui molt transformada. A l’interior hi destaca una pintura gòtica del segle XIV amb la imatge de Sant Cristòfol.

El poblament a la vall de la Molina al tombant del primer mil·leni era notable. A pocs quilòmetres de la Torre de Riu trobem els vestigis de l’antic monestir de Sant Hilari i Sant Esteve d’Umfred (o Riudred) vinculat al cenobi de Sant Serni de Tavèrnoles (Alt Urgell). Actualment només en resten murs derruïts i un fragment de paret treballada amb opus spicatum. A la vall de la Molina hi havia també les parròquies de Sant Vicenç de Sagramorta, Sant Martí de Saltèguet i Santa Maria d’Ovella, tres nuclis que van ser abandonats pels seus habitants al segle XVII coincidint amb una època de caiguda demogràfica a tota la Cerdanya.

A l’indret anomenat Malpàs, just quan després de l’engorjat s’obra el pla de la Molina, trobem la Torrassa datada a finals del segle XII. Es tracta d’una construcció d’ús defensiu de planta quadrada amb espitlleres. Actualment la carretera N-260 passa pel costat de la Torrassa. La panoràmica que s’hi contempla ens fa adonar de com d’estratègic és aquest punt de control.

Com hem dit més amunt l’abundància de recursos naturals que té el terme d’Alp ha sigut una de les claus per a l’establiment de la gent al territori. La muntanya de Saltèguet, propietat de l’Ajuntament de Puigcerdà des del segle XIV, i la muntanya de la Tosa proporcionaven fusta, llenya, carbó vegetal, caça, pastures i terres fèrtils en abundància, un recursos que s’han aprofitat des d’època prehistòrica fins avui. El nom de la Molina prové precisament d’una antiga serradora de fusta. Tot i que desconeixem l’emplaçament exacte d’aquesta indústria, s’havia de situar prop dels boscos on es feia l’extracció de fusta i a la vora d’un torrent per utilitzar la força de l’aigua per serrar els grans troncs i poder-los transportar.

Si parlem de patrimoni no podem acabar aquest repàs sense esmentar la Torre de Riu, una de les grans propietats de la Cerdanya. La finca té l’origen en un mas fortificat documentat ja en època medieval. La casa té annexa una capella on fins la Guerra Civil s’hi venerava la imatge de la Mare de Déu d’Ovella, patrona dels pastors. A finals del segle XIX va ser transformada pels seus propietaris en el castell d’inspiració romàntica que podem contemplar avui.

A inicis del segle XX però sobretot amb l’arribada del ferrocarril l’any 1922, comença a créixer i consolidar-se una nova activitat econòmica: el turisme i els esports d’hivern. Malgrat que aquestes activitats han canviat en gran mesura la fesomia del municipi, el patrimoni històric ens recorda com vivien els habitants d’aquests paratges en el passat.

Dolmen Pabordetorre de riu